Francesc Mateu

Sincerament penso que gaudim de la millor època de la nostra història. Malgrat els atenuants econòmics, que si bé és cert que influeixen en el dia a dia de moltes persones i famílies, disposem de milers de recursos al nostre abast que ens faciliten constantment la vida. I no només això, som una generació privilegiada que, segurament i gràcies als avenços en el món de la medicina, viurà al voltant de 100 anys.

Però tenim un problema. Un problema que no ens permet copsar la realitat amb l’esperança i l’optimisme més adequat. La societat dels països desenvolupats té més que mai, però és més infeliç que mai. Tant és així que la depressió s’ha convertit en una de les malalties més corrents.

Sóc de la idea que durant una sèrie d’anys ens hem dedicat a tenir i ens hem oblidat completament de qui som i què volem. Hem corregut per la vida sense tenir un rumb clar. I com a societat ens hem dedicat a menysprear els valors que permeten, entre d’altres, una convivència harmònica entre tots els ciutadans.

Per aquest motiu considero que hem de retornar a les nostres arrels, hem de renàixer de les nostres cendres per construir el futur que els nostres fills es mereixen. Per a construir aquest futur, ens hem de basar amb la sinceritat, el respecte, la humilitat, la passió, l’amor, l’amistat, la generositat, i molts altres més atributs que ajudarien a entendre una societat més justa i igualitària.