Indira González

Sóc catalana però amb accent andalús perquè els meus pares van

créixer al sud. Jo vaig néixer aquí i vivim a un poble anomenat Sant

Joan Despí. El meu recorregut infantil el recordo amb alegria, me’n

recordo d’alguns professors, de les estones de pati amb els amics,

de l’estona del menjador, dels gegants de la meva escola “el Pau i

la Paula”, de les festes de Sant Jordi i els Jocs Esportius que

celebràvem cada any juntament amb una altra escola del mateix

poble.

També recordo que els anys posteriors no em van agradar tant...

ja que em va resultar una mica difícil arribar a treure’m el

Batxillerat però deixant de banda aquest parèntesis de la meva

vida [...], amb esforç i “requetesforç” vaig lluitar per el que

realment desitjava fer: estudiar Educació Infantil. Primer, vaig

realitzar el Cicle Formatiu de Grau Superior i actualment estic en

el meu quart any de carrera... “Qui ho diria!”.

Així doncs, tinc molt clar quin és el meu futur, vull estar envoltada de petits i vull poder dedicar les meves hores

a acompanyar els infants en el seu camí, a realitzar diferents activitats, a veure’ls riure i plorar, a treure mocs i somriures,

a entendre’ls quan s’enfaden o criden d’alegria, en definitiva vull compartir amb ells tots els coneixements necessaris per tal

de fer-nos cada dia una miqueta més grans i créixer com a persones però sense deixar mai “el nen” que tots i totes sempre

portem.