Lola Balsareny

No sóc perruquera. Potser ho hauria pogut ser, però la veritat és que no m'ho he plantejat mai (principalment perquè és una professió que mai no m'ha despertat cap interès).

Tampoc no m'ha atret mai la idea de ser una llauna de tonyina. I és que un cop surt de la botiga, la llauna no té possibilitat de controlar el seu destí. Vull dir que si el teu destí com a llauna de tonyina és una amanida d'estiu ben fresca i colorida doncs, com a destí, està prou bé, però, i si caus a mans d'un degenerat que un bon dia, en arribar a casa, decideix fer una pizza de tonyina?

Sóc, comptat i debatut, els modestos escrits que plasmo en trossos de paper o al blog. No em cal més: per als qui no tenim el do de la literatura, escriure quatre ratlles, per poca cosa que siguin, és un gran què. Si a més tenim la sort que algú ens llegeix i ens fa saber què en pensa, podem dir que hem tocat el cel.