TRANQUIL·LA

A la vora del mar, la calma m’abraça,
la muntanya em diu que tot arriba a la seva passa.
Les onades em parlen d'un ritme constant,
i en el seu ball trobo un respirar renovant.

Com a mestra, aprenc que cal temps i respirar,
en la paciència trobo la força per continuar.
Cada pausa és saviesa, un petit descans,
per tornar amb serenor, amb el cor més gran.