Maria Jesús Navarro Garcia

Professora, assessora i estudiant permanent in Comunidad Valenciana, España

Professora valenciana apassionada de l’educació, de la natura i de la cultura. Catedràtica d’Ensenyament Secundari en l’especialitat de Llengua i Literatura Valenciana. Reconeixement de Suficiència Investigadora en el Programa d’Estudis Filològics Valencians de la Universitat d'Alacant. Professora associada i doctorand de la Universitat d’Alacant.

Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB). Llicenciada en Psicopedagogia (UOC). Màster en Pertorbacions de l’Audició i del Llenguatge. Logopèdia (UA). Màster en Direcció i Gestió de Centres Educatius (UB). Màster en Educació i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (e-Learning) (UOC).

He desenvolupat càrrecs de responsabilitat docent, d’assessorament i de representació a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat d’Alacant, a la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a Escola Valenciana, al Sindicat de Treballadors/es de l’Ensenyament del País Valencià, a la Junta de Personal Docent No Universitari de la Direcció Territorial d'Alacant i al Consell Escolar Municipal de Crevillent.

He coordinat i participat en innovacions i recerques i he publicat diversos articles i llibres sobre educació, etnolingüística i onomàstica, psicolingüística, formació del professorat, etc. He format part del consell de redacció i com a col·laboradora de la Revista del Vinalopó i de la revista de La Rella de l’Institut d’Estudis Comarcal del Baix Vinalopó.

Dos poemes que m'inspiren, un de Maria Mercè Marçal a Divises: "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel". I l'altre d'Ausiàs March: "Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar".

Perquè com deia Plutarc: "Navigare necesse est, vivere non necesse", perquè el deure de navegar i d'aprendre formen part de la condició humana per damunt de les adversitats i perquè allò que és possible esdevé necessari.