Oscar Arciniegas

Des de que vaig néixer a Natagaima, municipi del Departament del Tolima, un poble que s'esforça per imitar el poderós riu Magdalena i fer homenatge al gran cacique Nataga i a la mare terra Ima (en llengua pijao) als peus de la muntanya sagrada Pacandé, he volgut conèixer llengües i a través d'aquestes, maneres particulars d'entendre el món i, principalment, el meu país natal, la gran Colòmbia. Quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya no sabia que a la Península es parlés altres llengües distintes al castellà, i vaig entendre immediatament que compartia amb aquesta terra una repressió lingüística, de manera semblant a la que passa a Colòmbia per part de la llengua majoritària. I, sincerament, em va sobtar força perquè m'havien fet creure a l'escola que en la societat del primer món no passaven aquestes injustícies. Ara, com a docent de la llengua minoritària, puc compartir a l'aula d'acollida sentiments i experiències amb els alumnes d'arreu del món i explicar-los que cada llengua és una manera d'entendre el nostre entorn i que val la pena estudiar-les i estimar-les perquè és una cultura i identitat que enriqueix l'esperit de la humanitat. Sé que que hi ha una mica de filosofia pel mig però és un defecte de formació perquè és la meva especialitat.