Hola!

Em dic Oriol i vaig començar aquesta vida a l'illa d'Eivissa. Sóc enginyer industrial.

Quan era petit molts dels meus joguerois eren trastos vells. Em divertia obrint-los i mirant que hi havia a dins. Televisors, planxes, assecadors i un llarg etcètera d'artefactes passaren per les meves mans. La curiositat que sentia en aquell moment per saber que tenien a dins, el perquè del seu disseny, estructura i funcionament, m'atreia.

A dia d'avui miro endarrere i me'n adon que durant els anys d'estudi he pogut anar endavant gràcies a aquesta inquietud sense ser un estudiant excel·lent. Totes les matèries, que he cursat, les he estudiat única i exclusivament per mi mateix. Aprovar (o no) els exàmens era conseqüència d'això. Arribar a on he arribat em pareix una fita i m'emociona.

M'agrada estudiar i aprendre. A més, he nedat des de que tinc ús de raó i estic federat en triatló i natació. L'esport m'ha ensenyat molts valors i habilitats, inherents a la meva personalitat: dedicació, concentració, esforç i perseverança, entre d'altres; que m'han ajudat durant la meva etapa universitària.

Amb il·lusió vaig decidir estudiar el grau en enginyeria de l'energia i en acabar vaig donar el salt a enginyeria industrial per ser allò que volia i m'il·lusionava. Mentre estudiava a la universitat donava classes de repàs i una vocació, latent, anava sorgint cada vegada amb més força. Fruit de pensaments com; això es podria explicar més senzill o he d'escriure net i ordenat per si algú ho llegeix. El darrer curs de grau (en energia) vaig estar becat per donar classes de reforç a alumnes de primer curs d'una de les assignatures més difícils. El futur docent s'anava cuinant a foc lent.

Finalment, puc dir que, guiat per la meva il·lusió, sóc professor de matemàtiques.

La il·lusió i l'ambició tot ho pot, no la perdeu.