Pilar Bosch Vilana

S'aixeca el matí, i per tots, la rosada és aspra.
La nit se t'ha endut amb ella...
Agafant-te de la mà t'ha dit:
"-Anirem fins a la carena,
més enllà de la creu..."
I tu, l'has seguit.

Has anat a escolpir escorces
en un bosc que no ens has dit?
Has anat a collir molsa humida
ara que la primavera és aqui?

En les fonts, l'aigua clara brolla;
Totes ploren perquè t'has adormit.

I l'adéu, on queda?
I l'adéu que a ningú has dit?
I la darrera abraçada, avi?

El càntir queda buit

sense omplir.