Yelena Cage

Sóc Yelena, sóc jo. Sóc una cançó d'Alanis Morrisete. Sóc una dona, però sóc un senyor. Sóc una estudiant, i es que no ho sé tot! Si m'hagués de definir, no hi hauria mot i es que som un res, i som un tot. I no sóc jo la diferent! Tothom es únic, en el seu intent. És el que penso, prego perdó, però no vull clixés; ni ubicació. Sóc mare a temps parcial, filla a temps complert; dona, amant... i treballo, però com m'arriba el temps?! Em passo el dia pensant, en el profund i en el banal, i si allò fora que fos cert? I què és ser, i deixar de ser? I què és viure? I què és escriure? Sóc fruit de l'energia, de l'herència del temps, la combinació d´un amor; sóc la meva generació. Amb beneficis i patiments, sóc, l'etern alumne obligat de la vida, sóc uns coneixements. Sóc bilingüe, i sóc una cultura. Sóc història. Sóc manifestant. Sóc un número de la seguretat social. Sóc client i proveïdor. Sóc informació: dades, estadístiques, mai no en tenim prou? Sóc doncs, el que marqui l'ocasió. Sóc sentiment. Sóc un full en blanc. Vaig ser, sóc ara, que seré després? La vida passa en un tres i no res. Sóc Yelena; sóc jo. Benvinguts a mi.